Durant el 1985 la banda va fer gires esgotadores pel Regne Unit i els EUA mentre gravava el seu seüent àlbum d’estudi, The Queen Is Dead , publicat el juny de 1986 poc després del senzill «Bigmouth Strikes Again». Una mescla típica de les lletres corrosives de la banda («Never Had No One Ever» pareixia jugar amb els estereotips de la banda), l’humor més sec («Frankly, Mr. Shankly» era suposadament un missatge al cap de Rough Trade, Geoff Travis, disfressada com una carta de dimissió d’un treballador al seu superior) i un cert nombre de cançons que sintetitzaven els dos costats («There Is a Light That Never Goes Out» and «Cemetry Gates») ; el disc va arribar al número dos de les llistes britàniques, i avui en dia es considera generalment el seu millor treball. El 1989, la revista Spin va triar The Queen Is Dead com el número 1 de la llista de «els millors àlbums que mai s’han fet». A partir de llavors, totes les llistes d’àlbums que s’han fet dins de la premsa musical acostumen a tenir aquest disc entre els 10 primers. El juny de 2006, la revista NME fins i tot va dedicar-hi tot un número, per celebrar els 20 anys de la seua publicació.
Durant el 1985 la banda va fer gires esgotadores pel Regne Unit i els
Written by
in